shanti, shanti
junio 14, 2010
Si amics, de vegades hauriem de recordar les savies paraules sànscrites del shanti. Una traducció més o menys literal equivaldria a la “pau interior”. Si no hi ha pau interior es impossible que n’hi hagi d’exterior. I així es com ens va al món: gent en massa anant a comprar vàliums, ansiolítics i devoragrass.
Avui m’he despertat i he pensat en lo bonic que seria haver obert la porta de casa i haver-me trobat sota un bosc on poguer disfrutar dels primers minuts del dia. M’hagués activat amb una miqueta de ioga i haguès esmorzat la fruita d’algún arbre generós. Qué més es necessita?
Però bé, això ha durat uns pocs segons, ja que al sortir de casa de seguida m’he trobat amb el caos del dilluns, les cares grises i ofuscades dels qui ja nomès esperen que sigui divendres i un altre cop m’he enclausurat de cara l’ordinador. I així el meu somni es va fent cada dia més intens.
i on vols anar? encara deuen qeudar alguns llocs on pots recrear el paradís terrenal que no està al cel ni després de mort, estava al neolític quan caçaven i collien i es passejaven per una terra molt poc poblada i plena de misteris però molt amable i generosa
be ara mentrestant ens resta anar endins i recuperar aquell sentiment encara que sigui i des d’on neixen els somnis
és bo tenir al menys els somnis clars, perquè tot comença per aquí
bon dia per tu Laureta