D’abelles i pingüins

Es veu que al Pol Sud hi ha una nova oferta de feina.De requisits tan sols es demana força física, aguantar bé el fred i paciència. M’explicaré. Resulta que, coses de la globalització, cada cop passen més avions per sobre l’Antàrtida. Aquest fet provoca que els pingüins, animals desperts i curiosos, al mirar cap al cel es caiguin enrera.L’aspirant a la feina s’ha d’encarregar de tornar a aixecar als exemplars que han caigut en la temptació de mirar cap amunt.I desprès ens queixem que no hi ha feina.

I tornant a la realitat més pròxima, ahir un niu d’abelles gegant va colapsar la diagonal durant unes hores. Fins i tot la policia va acordonar la zona com si d’un crim es tractés. Aquest fet va provocar que un munt d’humans, que no són tan diferents dels pingüins, es reuníssin en massa per veure qué estava passant. Però les abelles no fan tanta gràcia com els avions, penso. I així passen els dies a la Gran Ciutat, un lloc on mai saps ni t’imagines qué et trobaràs a la pròxima cantonada.