Estiuernar

Com molt bé comenta un bon amic al seu bloc, Catalunya ha patit un cap de setmana d’esquizofrènia digne d’interminables estudis sociològics. Un tema que, la veritat, no tinc massa ganes de centrar-m’hi ja que encara m’estic recuperant de la paradoxa de sentir alegria pel gol d’Iniesta i a la vegada repulsió al escoltar un veí fanàtic cridant “Viva España” desde el balcó. Ningú va dir que fos fàcil viure en aquest país tan divertit.

I mentrestant les setmanes passen dins d’un forn de ciment inhumà. Els minuts es fan perillosament lents quan un espera a que el semàfor es posi verd i no hi ha cap ombra on refugiar-se. I amb aquesta calor un no es pot concentrar ni fer res de profit. Ja ho diuen molt bé els savis, que els humans hauriem de fer com els animals, els quals a les èpoques de calor gasten les mínimes energies i esperen al fred per actuar.

Així que voto a favor d’estiuernar, un nou terme que se m’acaba d’ocòrrer. A l’hivern es quan realment un se sent actiu i despert. Ara només puc pensar en hamaques i begudes refrescants, fet que m’obliga a proclamar-me oficialment inútil durant un parell de mesos. Sort que als caps de setmana em puc refugiar sota l’herba fresca de les muntanyes i sentir-me desperta durant unes hores.