Dies “lliures”

Si, torno a estar al “paro”, tot i que legalment no em puc considerar ni amb aquesta privilegiada situació. Oficialment estic fora de sondeig, fora dels controls públics, sense papers. Es el que té haver estat quasi permanentment en el meravellós món dels becaris. Haurien de crear un paro alternatiu pels qui estem en aquesta situació, un espècie de Sindicat de Becaris on crear les nostres pròpies manifestacions i queixes. M’ho apuntaré a la llista de projectes a considerar.

Es curiosa la sensació que t’envaiex al deixar de treballar, et sents com si de sobte tornessis a ser un adolescent. Personalment torno a veure els videos tristos i melancòlics que mirava als 16 anys a la MTV mentre’s escribia poesies diguem-ne obscures. I tot i així són elements que ara em tornen a animar, igual que ho aconseguien en aquella época. Es com un cercle que es repeteix.

Però aquest cop tinc la intuició que aquest parón s’acabarà molt aviat, convençuda que al final tot es posa al lloc que li correspón. Així que sigui quin sigui aquest lloc, segur que serà l’adecuat. I si no fos aixi sempre em quedaria un boli, una llibreta i una cançó ben trista que em fes passar tots els mals, com per exemple aquesta.

Advertisement