La vida desprès de la universitat

noviembre 9, 2009

A qualsevol universitat hi hauria d’haver una assignatura obligatòria que, segurament, acabaria essent la mès important i útil per a la majoria d’alumnes. Aquesta assignatura s’hauria de titular algo així com “Saltar al buit: primers mesos desprès de la universitat”.

Quan vaig acabar la carrera de periodisme, ara ja fa un any, al principi tot era molt bonic i emocionant. Que si l’acte de graduació, que si unes merescudes vacances, que si dinars familiars carregats de felicitacions i esperançes… Però, al cap d’unes setmanes de disfrutar d’aquesta eufòria, va arribar el temut moment d’intromissió. Un moment que havia estat evitant, però que finalment em va trobar. Aquell dia vaig tenir una tensa reunió amb el meu altre jo, qui no em parava d’assetjar amb l’única pregunta que no sabia respondre: “Qué penses fer a partir d’ara?”

Fins aquell moment, tota la meva vida havia estat organitzada per uns patrons marcats: ara escola, ara universitat, ara tres mesos d’estiu, ara vacances de Nadal, ara examens finals, trimestrals, de recuperació… El màxim que podia variar eren les activitats extra escolars, els amics, el viatge d’estiu o l’abric d’hivern. Però aquell dia, el món es va fer tan gran i s’hi podien abarcar tantes coses que no vaig poder evitar sentir una mica de vertígen.

Per acabar-ho d’adobar, tot indicava que ja era hora de demostrar al món el que valia i quin camí havia d’escollir. Semblava que, de sobte, tots els adults tinguessin pressa per veure’m ben encaminada i seguint els passos correctes per instal·lar-me definitivament en el món dels adults.

Aquesta sensació, que encara ara em persegueix, m’ha fet iniciar aquest blog, amb el qual espero poguer donar veu a totes aquelles persones que están igual de perdudes que jo. Aquest blog va per vosaltres!

Anuncios

2 comentarios to “La vida desprès de la universitat”

  1. Germán said

    Hey!! mola que per fi hagis obert un blog 😉 Això d’acabar la uni i començar a currar normalment coincideix amb abandonar metafòricament la infància i entrar en la vida adulta. I és un salt a l’estil warner, és a dir, primer poses el peu en el buit i quan t’adones encara no has començat a caure… llavors venen totes les preguntes, i les pors, la confusió. Ànims, una abraçada.

    • confusedinbarcelona said

      Hola!! Gràcies per posar el primer comentari jejeje. Esperem que amb el temps les entrades no tinguin tan a veure amb això d’acabar la uni, etc, i hi hagi més optimisme! jeje. Ja t’he agregat als enllaços eh! 😉

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: