“Si no dejáis que mi mundo viva aquí, me voy a vivir donde vive mi mundo”

noviembre 10, 2009

Potser són frases com aquestes les que més m’han influenciat en els últims anys. Això mateix he pensat cada vegada que m’he vist sotmesa a rutines laborals on la feina era mecánica i avorrida. Oficines on no hi entrava la llum del sol ni la vida; on les hores passaven iguals, sense emoció, perdent de vista el món. Èpoques on entraves cada mati a edificis buits que se’t menjaven per dins, que t’obligaven a perdre de vista tots els teus somnis i il·lusions. En definitiva, una vida sense vida, lluny d’allò “autentic”. (¿Però, què es exactament allò “autèntic”?)

Recordo un gran profesor que vaig tenir, en Francesc Torralba, que deia que si una persona viu de la seva vocació ja no necesita tenir vacances, perque se sent bé, realitzada i fent el que li agrada més. Els famosos 7 punts del berouf.

Així mateix em sento quan em poso a crear histories. En aquell moment  hi ha una cosa dins meu que s’activa, que es  transforma i em permet viatjar a altres indrets on mai he estat. Es com quan inventava jocs de petita, on no hi havia limits i tot era possible. Tan sols falta que algú em proposi un nou tema, una nova historia, perque d’un impuls salti de la cadira i em posi a recorrer  l’habitació mentre’s  se’m ocurreixen totes les tonteries posibles. No es d’extranyar que el meu somni professional sigui convertir-me en guionista.

Però la vida es una gran sorpresa i potser acabo treballant d’una cosa completament diferent i visquent en un lloc inimaginat en aquests moments. Aleshores tan sols podré aplicar la famosa frase que estaba escrita a l’entrada de l’Escola de Cine de Cuba: “Para que el lugar de la utopía, que por definición está en ninguna parte, esté en alguna parte”. D’alguna manera o altra, tothom pot crear el seu món tal i com el somnia.

Anuncios

4 comentarios to ““Si no dejáis que mi mundo viva aquí, me voy a vivir donde vive mi mundo””

  1. Marta said

    Felicitats pel blog, Laura! M’agrada el que has escrit (i el títol d’aquest post!). Tot és possible en aquesta vida, com diu el meu pare, els límits te’ls poses tu únicament. Hem de lluitar per allò que ens apassiona, pels nostres somnis! 🙂

  2. alba danes said

    Lauryn, doncs a viure la teva vida! Que segur que anirà molt bé, jo de tu no la definiria ni l’acataria així sempre hi cabrà qualsevol possibilitat! 😉

    Per cert… tenim una cita pendent d’excursió i nit a la natura! M’avisaràs quan puguis eh!!!! 😉 PAtunassos i molts ànims amb el blog! et seguiré!

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: