“This road will never end. It probably goes all around the world”

noviembre 13, 2009

Kerouac ho va batejar com a “l’adicció a la carretera”. I es que, un cop marxes de la bombolla que suposa Barcelona, es com si un vel que et cobria delicadament els ulls es trenquès. I en el meu cas es veritat que un cop t’acostumes a marxar ho començes a necessitar cada vegada més. Perque es sobretot quan surts fora que t’adones de la presó de cement en la que has estat visquent sense volguer.Però, com si fossim imans que no controlen el seu destí, arriba un dia que hi acabes tornant.

Amb tot això, aprofito per dir que crec que es de les primeres vegades que he vist un anunci a la tv amb un missatge bastant cert i aprofitable. Em refereixo a l’anunci de cervesa “San Miguel”. L’historieta va d’un noi que, cansat de la seva rutina a la ciutat, ho deixa tot i marxa a donar la volta al món. Durante el viatge, tal com marca la tradició, coneix a molta gent i veu moltes altres maneres de viure. Així doncs al acabar l’aventura arriba a una gran conclusió: tothom viu instal·lat i amb la vida muntada en algún lloc. Ja pot ser al desert venent serps com cultivant un hort orgànic a les muntanyes xineses; tothom té alguna rutina en algún indret.

Tot i la certesa d’aquest missatge, em pregunto fins quan podria aguantar ancorada en un mateix lloc i fent les mateixes funcions, sense acabar caient en la desmotivació que em suposa la rutina.

Em sembla que, de moment, em veig més motivada a seguir l’esperit de’n Kerouac.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: