Evitar parlar de la mort

febrero 1, 2010

L’altre dia parlava amb un amic sobre la mort. Vam quedar que els dos escriuriem en els nostres blogs sobre aquest tema. Ell ja fa uns dies que va complir la seva promesa. Ara em toca a mi.

Parlar obertament de la mort i dels desitjos finals d’una persona es com un tabú a occident. Per qué? Antigament parlar de sexe era tabú i, en canvi, parlar de la mort era el més natural. Avui dia es just el contrari. I el que passa es que quan algú es mor la gent no sap com actuar ni com enfocar-ho. Ningú vol parlar del tema, i quan et toca d’aprop sembla com si una espècie de peste hagués passat per la casa. Potser es perque a la nostra societat, en general, ens creiem invencibles, inmortals. Gastant diners en estètica, en tractaments cars, en allargadors de vida. I de sobte un es mor i ningú entén res. No hi ha cap anunci que ens expliqui de qué va la mort ni les propietats que té.

He tingut la sort d’assistir a pocs enterraments, però, que voleu que us digui, jo quan em mori no vull que el meu funeral es faci en un tanatori gris i fred, que més aviat sembla una sala d’espera d’algún ministeri. Tampoc vull que seleccionin una cançó en una llista on el top hit sigui l’Ave María. I, ja que estem, no vull que parli cap cura amb discursos que mai he escoltat.

El que si m’agradaria es una cosa discreta, íntima, on primer m’incineressin i desprès em deixessin en un racó del bosc o la muntanya. I que, aquells que realment em volguessin despedir, s’inventessin la ceremònia dient el que els hi vinguès de gust, o no dient res, o podrien cantar, ballar o simplement expresant-se. Per a fer-vos una idea, no us perdeu el mític funeral alternatiu del Bob (min 5:21) a la peli “My own private Idaho”.

En fi, m’agradaria que el dia que la mort em toqués d’aprop m’ho prengués amb la mateixa serenitat amb la que ara mateix crec que en aquesta vida tornem al món una vegada rera l’altra, per aprendre i corregir els nostres errors. Així doncs, per què s’hauria de tenir por de la mort?

Anuncios

8 comentarios to “Evitar parlar de la mort”

  1. Marta M.Q. said

    Això m’ha fet recordar una escena de La cinta blanca de Haneke:

  2. Marta M.Q. said

    ostres! em pensava que només sortiria el link 😛

  3. confusedinbarcelona said

    el wordpress, que es molt inteligent jeje La peli té pinta de ser molt bona, però imagino que deu ser de les que surts ben deprimit eh…jejeje

  4. jaume said

    Jo he tingut l’ocasió d’anar a un enterrrament d’un molt bon amic i el capellà el coneixia menys que qualsevol a la sala i en canvi ell va començar a palar d’ell i la sea relació smb Jesús quan aquests dos mai s’havien trobat, jo tenia ganes d’aixecar-me i dir alguna cosa de sentida però de fet estava massa emocionat i tenia por de que el dolor em desbordés. Tot i així l’emoció general era molt forta, o així m’ho semblava a mi, i potser sí que va ser millor que fos un estrany el que parlés perquè potser era l’únic que estava prou sobri per fer-ho. Però si que vaig trobar a faltar l’ocasió d’expressar-me.

    Tot i així, després va venir un bon apat i allà tots vam poder trobar-nos en el buit que ell havia deixat com una plaça i beure i gaudir a la seva salut, va ser ben catàrtic. Només lamento que ell no hi va poder assistir, estic segur que li hagués agradat ser-hi: tothom parlant d’ell amb tanta apreciació…

    però sí estic d’acord que hauria de ser especial però posar-se a orquestrar el propi enterrament és una mica macabre i morbós no trobes haha, a menys que ja el vegis venir per una malatia terminal o així? però si mai em moro ja m’arreglaré perquè t’arribi encara qeu sigui que algú ho posi en el meu facebook, no pateixis 😉 i viceversa espero

  5. confusedinbarcelona said

    ok! et faig testimoni de la meva última voluntat, si veus que no s’està complint et faig encarregat d’aturar sense miraments la cerimònia i llegir aquest post del meu blog com a un espècie de testament jeje! 😉

    • jaume said

      ok, no havia vist aquest comentari fins ara, per sort has continuat viva i ben viva tot aquest temps de poc hagués servit sinó haha, no m’agradaria decebre’t en una cisrcumstància tan especial, que malament hehe tanmateix espero no haver-m’hi de trobar mai. The chances are… very few indeed! a menys que em retiri a algun vall del tipus Shangri-la és clar 😉

      hauré d’arreglar-ho perquè m’arribin automàticament els fils de comentari tatxant les caselles de sota imagino

  6. Germán García said

    ‘No hi ha cap anunci que ens expliqui de qué va la mort ni les propietats que té.’
    Molt bona aquesta…¡¡ Molt maco l’article, tot i que no tothom creu en la reencarnació

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: