Tigreton

febrero 10, 2010

Un dia vaig comentar en aquest blog que a partir d’aquell moment volia viure només en el present. Semblava el més llògic i raonable, ja que el futur en el fons no existeix. Pero el fet es que, desprès d’estar unes setmanes intentant aplicar aquesta filosofia de vida m’he adonat d’una sèrie de coses.

Per començar, si vius només en el present a la llarga acabes perdent la visió de futur, aquella que empeny a la gent a fer coses perque es duguin a terme a llarg plaç, paraula que sovint em costa aplicar. Totes les coses tenen una durada determinada. Si vius només al present et pot donar la sensació, igual que li passa a un animal engabiat, que la situació que estiguis visquent serà indefinida. Claustrofòbia. No puc viure només en el present, perque m’encanta pensar en totes les coses que encara em queden per fer. M’agrada pensar en totes les situacions, persones i anécdotes que m’están esperant. Si no hi pensés, potser tampoc tindrien sentit les decisions que faig diariament. Per això potser el secret està en aquestes petites decisions, que són les que et fan anar per camins diferents i que provoquen que la teva vida es transformi de les més diverses maneres.

Canviant de tema, aquest dissabte es celebra l’any nou xinès, concretament l’any del Tigre. Digueu-me esotèrica, però es el signe que em pertany. Així que, pel que sembla, m’espera un any de bona fortuna. Ja us aniré informant a veure si el sistema del cosmos realment funciona.

Anuncios

6 comentarios to “Tigreton”

  1. jaume said

    haha ja deia jo, ara ens parlarà d’algun pastisset, abans hi havien uns pastissets que es deien així. I quan dic abans et parlo de tan abans com quan jo era petit, m’encantava al sortir de l’escola tenir prous diners per comprarme’n un que no era massa sovint. No sé si existeixen encara, hi havien també els Bucaneros hehe ai quins records…

    Pel que fa a l’Any ja ens ho anirem explicant ja que a mi tb m’afecta de la mateixa manera, de moment jo ja he notat una certa atmòsfera més propicia al meu temperament, com si les meves sortides o entrades no xoquessin tant com ho feien a l’any del Bou, sempre tan incomprensiu amb els tigretons 🙂

    i això que dius del present no pensava que t’ho haguessis près tan seriosament. Deu ser, si més no, una experiència interessant, com dejunar o guardar silenci, tot pràctiques iòguiques o sadanes (m’equivoco?); però jo no ho he fet mai fins a aquest punt perquè estic del tot d’acord amb el que dius després. La vida té sentit en tal que direccional, per mi viure el present no vol dir només el present, per mi vol dir que el futur o el passat no t’impedeixin de gaudir de l’instant, hi ha una línia. Jo crec que la clau és saber GAUDIR i per això la pràctica del ioga o exercicis semblants ajuden enormement, però quan no saps com accedir-hi, quan el moment present se’t fa estret i fugedís, aleshores és fàcil projectar-se cap el futur creient que allí trobaràs el que ja tens amb tu però que has oblidat, així ho veig jo vaja

    bon vent! per cert quines fotos les de la teva darrera experiència alpina, noia! d’això se’n diu una vida equilibrada 😉

  2. confusedinbarcelona said

    Jaume! Encara existeixen els tigretons jeje. Estic d’acord en el que dius, s’ha de saber gaudir de cada instant, i es per això que la ment sovint no et deixa, perque està ocupada pensant en el passat o en el futur i no et deixa disrutar del present. Has provat mai de fer sadhana ben dora al mati? Es una experiència única!

  3. alba danes said

    Laura totalment d’acord amb tu, però encara hi afegiria que trobo molt egocèntric aquells qui només viuen el present, perquè cal tenir en compte el passat i evidentment cal pensar en el futur, en aquest món no només i som nosaltres com a individus sinó com a col·lectiu i per tant cal que pensem que les accions que estem duent a terme en el present tindràn conseqüències en el futur i per no cagar-la encara més cal que revisem el passat, ara més que mai! petons! 😉

  4. jaume said

    Sí, sobretot a la India, he estat a ashrams on del que est tractava era de llevar-se a l’alba o abans banyar-se a l’aigua gelada del riu i després posar-se a meditar, diuen els mestres que és la millor hora per fer-ho. De fet he llegit que la millor hora és a les 4 del matí XD. Alguna vegada que he coincidit que m’he llevat tant d’hora i ho he fet, de tota manera depèn de moltes coses, la qualitat de la pràctica vull dir

    i és que de fet el cap o el coco o la ment o maia com vulguis dir-li no pot concetrar-se en el present, no està feta per això, la ment està dissenyada per projectar-se endavant i en darrera, com diu l’Alba per, aprenent del passat, no fer els mateixos errors en el futur, etc. Intentar aturar el coco en el moment present és tan impossible com no pensar res. No cal ni intentar-ho vaja. És allò de “crec que ara no estic pensant res” ah no? haha
    En canvi el centre o cor o la consciència sí que pot experimentar el present i d’això es tracta. La forma de ioga que jo practico que és de la branca del Kriya Ioga, el mateix, més o menys, del del Paramahamsa Iogananda dl Baba Ji i “l’Autobiiografia d’un Iogi”, l’has llegit? és un dels llibres que més m’ha impactat en la meva vida, te’l recomano encaridament. I tot i que no hi ha molt d’emfasi en aquest aspecte de llinatje les tècniques del Coneixement funcionen molt be. I evidentment no hi ha res com degustar el moment present que NO és pensar el moment present, en fi no tohom pot entendre això, només els que ho han tastat i no vull insinuar cap mena de superioritat envers ningú, que no estic en la pell de ningú i les feines són meves per renovar l’experiència cada dia, però ja només intentar-ho val la pena
    En fí qeu em podria enrollar ja que el tema em va força, però no és el meu bloc sinó el teu

  5. confusedinbarcelona said

    tranqui que a mi aquest tema tambè m’agrada molt jejeje. El llibre ja l’havia vist molts cops a la llibreria, però no sabia si seria bo així que mai me’l comprava…ara ja em decidiré més ràpid i a la pròxima me’l compro!!

  6. jaume said

    Deixa’m que et digui encara una mica més del llibre en questió,
    el vaig descobrir en un moment, cap allà els inicis del 1990 quan se’m va desvetllar un intens fervor per aquests temes espirituals i cercava inspiració, bastant dificil de trobar en el mon materialista en que vivim i allà on en havia trobat era en botigues de llibres religiosos, siguin de la religió que siguin mnentre fossin vides de gent amb una sinceritat i una set de recerca interior. I vaig anar a una botiga naturista de la granvia on també tenien llibres d’aquesta mena i vaig demanar al dependent si hi havia algun llibre que em pugués recomanar.
    Em va impressionar sobretot la seva certesa, i evidentment això era el qeu volia, i sense dubtar-ho ni un moment em va indicar aquest que et dic. I allà mateix dret el vaig començar a fullejar i potser em vaig empassar mig capitol. Tenia quelcom que em va atrapar de seguida i el vaig comprar i vaig correr cap a casa per endinsar-me de nou en aquella atmósfera tan especial que de seguida evoca i que m’havia immediatament seduit. Me’l vaig devorar en pocs dies en un estat de creixent sorpresa i profund reconeixement i exaltació.

    Quan el vaig acabar també vaig tenir clar que el meu destí a curta o llarga durada era la India i de fet el meu pelegrinatge cap allà va començar llegint aquest llibre. Aquell estiu deixava Barcelona per molts anys

    Així de fonamental va ser per mi i d’ençà l’he recomanat unes quantes vegades, ara tot seria possible que amb tant apropaganda et decebés, però no crec

    una abraçada

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: