La vida eterna del becari

febrero 17, 2010

Companys, anuncio que els meus ritmes cardíacs estan una mica alterats últimament. El meu dia a dia no es que sigui especialment mogut, pero al final es l’huracà el qui va per dins. I es que hi ha una cosa que fa temps que tinc ganes de cridar: vull deixar de ser becària!

Ahir, en una de les estones mortes que sol tenir aquesta professió, vaig estar fent un recompte dels anys que porto ocupant les taules auxiliars de les oficines. I en sortien uns quants pel meu gust. Serà que em queixo massa? Potser en una época de crisi com la que estem em puc considerar afortunada. Però amb el temps a un se li va acabant aquella il·lusió amb la que entres a treballar, quan la familia, tota convençuda, t’assegura que si entres com a becari en una empresa i ho fas bé se’t acaben quedant.

Em crec que això fos possible als anys 70. Però actualment les empreses ja compten amb el seu propi submón de becaris. Es una cadena de producció: un becari al mati i un a la tarda. En el meu cas, fins i tot la becària de tardes es diu igual que jo. Aquest fet em fa patir un espècie de trastorn de personalitat que ja explicaré més endavant. En definitiva, que quan se’t acaba el conveni adéu molt bones. Ja pot passar el seguent.

I mentre’s faig tota la feina bruta que ningú més vol fer, per exemple traduïr articles impossibles sobre l’economia de Corea del Sur, m’imagino el dia en que se m’assigni una taula propia on poguer-hi posar algún nino hortera i un cactus antiradiacions. L’esperança es l’últim que es perd.

Anuncios

6 comentarios to “La vida eterna del becari”

  1. Isabel said

    Y lo peor de todo es cuando ya no tienes posibilidad de optar a uno de esos convenios de prácticas porque, pudiendo buscar a un becario barato, ¿por qué te van a contratar a ti?

  2. Albert said

    No estar fix en un lloc de treball sempre provoca incertesa i por. A més, amb el pas del temps et desanimes perquè tems del que pot passar en el futur. T’entenc perfectament perquè tampo estic amb contracte indefinit a on treballo i no és agradable. I n’hi ha que encara volen flexibilitzar més el mercat laboral!

  3. jaume said

    molt bo això del càctus antiradiacions, no sé perquè m’ha vingut un flash de Bridget Jones haha, (només un flash) diuen que la talla moral de la gent eś mesura per la qualitat de les seves aspiracions 😉

    Trobo molt lúcida l’afirmació que les empreses (i pagesos i tot déu que pot servir-se del programa) han trobat una manera d’estalviar-se diners amb la història dels becaris, aquí i a tot arreu, mentre puguin servir-se de becaris no escolliran algú que no aportarà massa més valor afegit, i sobretot en un període de crisi. Si fessis quelcom que et fes irreemplaçable aleshores considerarien el retenir-te però tampoc et donen l’oportunitat imagino

    Suposo, però, que aquesta experiència et servirà en el futur i farà goig al teu CV, molta gent, i no ja becaris, troben que la manera que poden fer per obtenir al promoció que la mateixa empresa, on han estat servint durant anys, no els dona, és anant a empreses del mateix sector (la competència) entrant ja a un càrrec més valorat

    Jo ara em trobo en que he d’escollir unes pràctiques per l’any que ve (això o un erasmus), suposo que acabaré fent de profe d’espanyol per aquí a Anglaterra durant un any

    a on estàs ara si no és preguntar molt?

  4. Pink Pony said

    I la lampareta aquesta de sal? Nena, cal feina per sortir de les trinxeres, però jo crec que tard o d’hora plantarem la pica!
    besos

    C.

  5. confusedinbarcelona said

    La lampareta de sal ja es per a taules d’altes esferes…però tot arribarà! Un cop el nostre MA començi a rodar ja ens podem buscar una oficina made in juanjo apta per a les nostres necessitats creatives i emocionals jeje. Ens hem de posar les piles! Imagino que Mr. Cuspineda encara no s’ha pronunciat…

  6. eli said

    Justament us ha tocat una crisis fotuda. Tot i que entrar en el mon laboral, sobre tot en professions artistiques, sempre ha estat ben dificil. Ja ho diuen que les millors obres han sortit de persones amb situacions dificils, desamors, fam,sense feina, sense un duro….
    Potser es el moment mes fructifer per la creació. No desistim, persistim (com diu guardiola)!!!
    En tot cas, per el captus no sera, dema mateix t en regalo un i t el poses a la taula becaria. Poder a mes de tenir poders antiradiactius, resulta que te
    poders per treure la maladiccio del becari perpetuo.
    Visca el captus!!!

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: