Errors d’aquells…

marzo 27, 2010

I desprès de celebrar els meus 24 amb un fantàstic berenar infantil, en el que vaig recordar aquells temps quan a les festes hi havia globus, xuxes, pastissets i tots els amics que volies, aqui em trobo, a dalt de tot de la torre de Notre Dame.

Perque es en aquests moments quan més trobo a faltar aquella salut que tenia fa tan sols unes hores. I es que la impaciència, que en el meu cas es barreja amb imprudència, m’ha fet confondre dos cremes tan diferents entre elles com la nit i el dia, pero a la vegada tan semblants en aspecte exterior (una reflexió que em fa pensar en altres aspectes de la vida, però ara no em sento amb ànims). En fi, que es podria dir que, resumidament, tinc un problema dermatològic que m’impedeix rebre la llum del sol en els pròxims dies. Ara que per fi volia començar a gaudir de la meva recent graduació que m’havia hipotecat molts caps de setmana en els últims mesos. Pero com que tot serveix per alguna cosa, fins que no arribi la setmana santa oficial i aprofitant la solitud de casa meva m’he muntat una agenda de cine, lectures i sí, més guions, que pel menys em faran actualitzar-me. Així que per ara em despedeixo per uns (espero que pocs) dies de salut i de persona normal i lliure, de sol i vent, que tan es troba a faltar quan saps que no ho pots disfrutar.

Anuncios

8 comentarios to “Errors d’aquells…”

  1. Marta M.Q. said

    ostres wapa posa’t bona aviat! I fem un soparet en breus i ens posem al dia! 😉 quina llàstima no haver pogut venir al cumple! petons

  2. jaume said

    ostres què et passa? quin problema és aquest? és alguna al·lèrgia d’aquestes que proliferen tan avui en dia? quina putada no? el teu profe de ioga segur que ho atribuiria al teu karma però pregunta-li si pot ser més especific i quina malesa vas fer per merèixer aquesta “creu”
    i ara què no pots exposar-te al sol ni als elements? com en una urna? poca broma això és seriós, ho sento

  3. confusedinbarcelona said

    jeje nono tranquil, en una setmaneta ja estaré be, i, de fet, al estar sola amb el gos l’he de treure, aixó si, amb un bon mocador a sobre jeje. Bàsicament em vaig aplicar una crema que no tocava i se m’ha cremat un tros de pell….fa mal i no es maco…
    jo crec que aixo es una senyal que he de ser mes prudent, ja que últimament i en general ho soc molt poc en un munt de coses….i el que m’ha passat ha estat taan poc prudent i de no fixar-s’hi gens que potser ja tocava veure quines poden ser les consequencies que em poden passar, perque aquesta d’ara es minima si es compara amb altres coses mes greus que si no em fixo més em poden passar. Potser el profe de ioga hi estaria d’acord…jejeje

  4. jaume said

    algú que naix quan la primavera treu el cap després d’un cicle al que ja no li queda esma no pot ser més que arrauxat, ves en compte, sobretot si fas escalada o coses semblants on t’hi jugues la pell

    i és que si mires al cel em penso que en tens tots els números perquè els del teu any xinès també ho són així

    jo no ho veig un defecte greu, al contrari, només que cal afegir una dosi de reflexió i pausa en aquest sentit i en el teu cas sobretot que sembla que està molt accentuat

    de nou ves en compte 😉

  5. Helena said

    wapa! te puedo pasar a ver el martes? o prefieres estar solita? puedo compartir contigo tu agenda de cine, no? 😛

    besituuus

  6. Isabel said

    Ohh!!, agenda de cine, lecturas y guión…me parece un buen plan.
    Ve cogiendo ideas que en dos semanas vuelvo y quiero al equipo a tope.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: