Una de fútbol…

abril 29, 2010

No sóc una persona especialment futbolera, però he de confessar que ahir fins i tot vaig anar a saludar l’autobús del Barça. Bé, de fet, em venia de camí mentre’s passejava el gos. Com si es tractés de la desfilada de reis,de sobte un munt de gent va desobeir els crits de la policía i es va avalançar cap al vehícle, qui va estar uns ràpids segons davant nostre. El panorama era d’eufòria màxima, sumat a la quantitat de motoristes que el seguien sorollosos pel darrera. Crits energètics, cares d’emoció i, per que no dir-ho, algun que altre home gairebé amb llàgrimes als ulls. El que provoca el fútbol.

Desprès a casa, reunits amb uns quants semi-aficionats com jo, d’aquells qui només veuen els partits més importants però, això si, com si de sobte els hi anés la vida, vam tenir converses d’esperança fins al final. Esperança fins que, al segon gol, quan ja casi ens pujavem sobre el sofà per celebrar-ho, en un instant ens vam quedar glaçats mirant el televisor, bandera del Barça en mà.

I la resta ja la sabeu. Així com també sabem que la vida seguirà amb el seu curs natural. A les muntanyes els antílops continuen menjant i dormint alièns a la decepció del Bernabeu i d’aqui a uns dies tots aquells qui avui se senten deprimits ja ho veuran tot com un llunyà record.

Anuncios

2 comentarios to “Una de fútbol…”

  1. eli said

    Aix, si que es trist. I la veritat es que no n hi ha per tant…pero es que el barça es mes que un club.No es un topic. Es veritat. Es com la nostre esencia catalana. Es la nostra veu. Es trist pero es la realitat. Fins i tot vols dir que el reste del mon, sap que parlem un altre llengua??? i l estatut que?? A veure si al menys fem pinya per protestar!!!

  2. jaume said

    “…uns quants semi-aficionats com jo, d’aquells qui només veuen els partits més importants però, això si, com si de sobte els hi anés la vida,…”
    Molt bo, m’agrada, jo també soc d’aquests i ahir era a un pub anglès saltant més alt que ningú al primer gol

    ara amb l’internet encara, però abans només me n’assabentava que jugaven pels crits ensordidors dels gols que sorien pels balcons i les finestres i per la festa que hi havia pel carrer si guanyaven… Això quan vivia a les Corts, ja em diràs quan vius a l’estranger, la primera copa d’Europa que van guanyar, la del 92, me’n vaig assabentar que havien guanyat i fins i tot que jugaven l’endemà, el dia que em canviaven de presó al UK , quan jo no recordava ni que tot això encara existia

    ei no t’espantis que no era per cap malifeta deles que fan iuiu, i així ho va entendre i declarar clarament el jutge, fins i tot va reconèixer que era inusual en que no m’havia impulsat cap motiu criminal, més detalls en privat si vols

    a l’Eli, no sé si saben massa res de nosaltres la resta del món, molts diuen que el Barça és el nostre millor ambaixador però jo, que soc exiliat, no veig que m’ajudi massa a explicar qui som ni què volem. Jo crec que és l’opi del nostre poble però és clar és el nostre un poble tan dissortat que segurament sí que necessita una mica d’opiacis per anar tirant, això mentre no ens faci que ens quedem completament estabornits

    Com tu dius, tot continua igual i encara que ens haguéssim passejat triomfalment pel Bernabeu i pels carrers de Madrid, són ells els que continuen tenint la paella pel mànec, no ens enganyem però molts sí que ho fan, tristament

    agredolç? potser és per què per aquí avui és el primer dia de pluja des de fa setmanes

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: