Companys de somnis

mayo 13, 2010

Em sembla que tot guionista o aspirant a guionista passa inevitablement per períodes de crisi vocacional, quasi bé es podria dir de crisi d’identitat que et fan replantejar tot el que has fet fins ara. Moments en els quals sents que has escollit el camí més tortuós possible i que t’hauries d’haver dedicat a una professió “seria”, estable, una que pel menys et regalés una mica de pau a l’esperit. Tot i que desprès saps que no hi ha més remei, que hi ha coses que es porten endins i es contranatura no escoltar-les.

Però a la que pots remuntar una mica en la teva confiança personal se’t planteja el problema número 2: la gran dificultat d’introduir-se en aquest món. Tal i com em va dir ahir un amic guionista: “veig un mur infranquejable, amb cables elèctrics a dalt i gossos de vigilància a baix”. Doncs sí, no hi ha millor descripció per fer-se una imatge de la situació. Així doncs, els teus pensaments començen a desvariar i et venen al cap idees utòpiques com muntar una floristeria o un forn de productes ecològics, oficis que et fan somniar amb una vida senzilla i plena, però que en el fons saps que t’agradarien més per als teus personatges.

En fi, mentre’s espero que el mur infranquejable es vagi desfent, seguiré creant móns paral·lels per amor a l’art. I es reconfortant saber que, quan tornin els moments crítics, sempre podré fer un cafè amb els meus companys de somnis, els quals saben perfectament pel que estàs passant i t’animen a tirar endavant i a començar projectes nous.

Anuncios

2 comentarios to “Companys de somnis”

  1. Isabel said

    El muro está ahí pero yo creo que podemos abrir un agujero para entrar. Aunque sea con cucharillas.

  2. jaume said

    aquests murs infranquejables són il·lusoris, són els murs de la lògica que manquen de tota imaginació. En realitat sempre hi ha una porta que s’obre quan menys ho esperes però potser no en la direcció que esperaves. Aquesta eś una altra, cal estar obert, tu pots tenir plans per la vida però potser la vida te altres plans per tu i tal vegada són millors del que la nostra imaginació limitada poden concebre.tampoc cal entossudir-se
    Jo aixo de les vocacions no ho he vist mai massa clar, potser per no haver-ne tingut mai una de clara però tot i així poc a poc la vida s’ha anat dibuixant i he acabat fent coses que mai no hauria somniat fer i no me’n penedeixo pas
    ànims i escolta sempre el teu cor 😉

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: